1.10.09

Rovellats

Aquesta foto de l'Òscar d'un fanal rovellat a Taiwan m'ha fet recordar la penosa activitat estiuenca de rascar les baranes rovellades, aplicar-li mini (la pintura aquella taronja pel rovellat) i després tornar a pintar a sobre. Una de les activitats casolanes, junt amb el planxar, que més odio. Així que ja podeu suposar en quin estat es troba la barana de casa (i la roba, les arrugues que té).
Qualsevol ferro rovellat s'associa ràpidament a les prohibicions que ens feien de petits de no apropar-nos-en, on el Clostridium i la seva potent neurotoxina esperaven impacients per aniquilar-nos en convulsions nervioses.
Però sobretot aquesta fotografia m'ha fet pensar en cicatrius, inflamades en les seves vores, un tall sec i profund d'una operació o potser resultat d'un hostiot en bici, que també associo amb l'estiu.
Fins aquí els pensaments profundíssims

3 comentaris:

Oscar ha dit...

Bé, de fet no era un fanal, sinó la tanca al voltant d'un far. Una mena de barana :)

per cert, i el post del Panasonic?

Jordi ha dit...

bé, bé, el fanal, la barana del fanal, tan és. El que és important és el concepte superprofund intrínsec ...hehehehe
Ups! El panasonic apareixerà aquí uns dies, que es va avançar el malparit...REMEMBER WHEEEEEN!!!!

23 ha dit...

La fotografia és la hòstia. Quan la veus, fascina, i quan llegeixes que és una cosa tan menyspreable com el rovell aixecant una capa de pintura, fascina doblement.