27.1.10

Selenites i astronautes al centre de la Terra

Naica és un poble del nord de Mèxic que es va fundar al segle XIX arrrel del descobriment d'unes mines. D'ençà, només amb la interrupció de la revolució mexicana, en aquestes mines s'ha extret plom i plata.

No va ser, però, fins a l'any 2000 que es va descobrir la Cueva de los Cristales. Aquesta cova, situada a 300 metres de profunditat, presenta uns cristalls de selenita gegantins, que poden arribar a fer 11 metres de longitud! A més a més de la Cueva de los Cristales hi ha un seguit d'estances més petites (la Cueva del Ojo de la Reina, la Cueva de las Velas, la Cueva de las Espadas), el nom de les quals fa referència a la peculiar morfologia que presenta cada sala. A la Cueva de las Velas, per exemple, hi ha unes delicades formacions que recorden una gebrada instantània, tot i que aquí dins no fa precisament fred.

És gràcies a les especials condicions de l'indret que aquestes formacions tan impressionants han vist la llum. Una combinació de calor (de 45 a 50º graus), humitat (del 90 al 100º) i temps (d'un milió a mig milió d'anys per formar-se en la foscor amb tota tranquil·litat) és la responsable d'aquestes formacions. A causa de les altes temperatures i la humitat, una persona no sobreviuria gaire estona sense protecció en un entorn semblant, per la qual cosa els investigadors han d'endinsar-s'hi amb tratges especials i a intervals de temps curts.

Ara, el Proyecto Naica investiga l'entorn i recopila dades amb les limitacions que imposa un ambient tant hostil i el poc temps disponible. Poc temps disponible perquè aquest entorn és molt delicat i, en el seu estat natural, aquestes coves es trobaven inundades d'aigua ben calenta. L'activitat minera va provocar el seu buidatge i posterior descobriment. Tard o d'hora, doncs, un cop documentades i estudiades, caldrà torna a inundar aquestes estances i deixar descansar en la foscor aquestes selenites un altre milió d'anys.

Us recomano que entreu al web del Proyecto Naica i vegeu les espectaculars fotos. Cadascú hi veurà una metàfora o una comparació al seu gust. A alguns els rodarà el cap pensant en els milers i milers d'anys que la natura ha necessitat per construir una cosa semblant (i potser afegiran "no som res"), d'altres s'acontentaran amb apreciar l'estranya bellesa d'aquests cristalls megalítics. D'altres hi veuran la cova de Lex Luthor...
22.1.10

Quatre anys

Sembla ser que ja fa més de quatre anys que aquest bloq contamina la xarxa amb continguts dispersos, opinions esbiaxades, històries per a no dormir i altres fenomens contradictoris. Fa menys temps des que va esdevenir un bloq comunitari per fugir del e-onanisme (egosurfing li diu la Llucia Ramis), on vaig convidar a tothom qui volgués a dir la seva, per explicar-nos i mostrar-nos coses que potser no coneixiem i a compartir una visió del món absolutament alineada i etèria (i si pot ser, incorrecte). Coneixe'ns, en definitva, sortir del cau que ens entestem a excavar en vida (per ordre ministerial).

Aquell canvi va ser el resultat d'una situació de desgast creatiu i personal de dimensions cósmiques i, per sort, una colla d'amics i familiars van venir a socórre'm amb tot allò que tenien. Alguns han escrit molt i ens han il·luminat amb textos que li donen deu mil patades al 99% de periodistes i intel·lectuals d'aquest p'tit pais, altres ens han fet somriure (o riure una bona estona), altres ens han fet pensar o descobrir móns desconeguts. Altres han estat una pixada fora de test considerable.

Perque heu de saber que tots els que col·laboren en aquest bloq tenen un bon sarró ple de sorpreses dins el cap. I cada cop que escriuen alguna coseta, em sento com pixar a la porta de l'oficina de La Caixa a Alcover. En el nostre petit racó de la xarxa, fem el que volem, diem el que volem. I són els meus amics.

Quatre anys on han passat moltes coses, la vida se'ns ha girat com un mitjó tres o quatre cops i les "ínfules de glòria" s'han anat desinflant. Ara ja em trobo molt lluny d'això que vaig escriure farà uns cinc anys:

"Bla, bla, bla. Explica la teva vida. Fes-te l'interessant; ven el producte. Res de tot això és cert, però que més fa? Ei, o jugues o no jugues! Com Llàtzer, però sense Crist.

La ínfules de glòria són tòxiques i fan mal de ventre. Vanitat per oferir a un públic caníbal, si és que existeix, quan no l'imaginem en somnis vaporosos i presumptuosos."

Espero que aquest bloq continui durant quatre anys més com a mínim, per fugir de la prostitució en massa dels nostres pseudo-talents, per escapar de la solitud dels eixams de blocs de ciment, dels tristos tòpics i de la sopa de peix freda de quaresma.

I dels diaris!

Gràcies a tots!
19.1.10

Mykonos

Aquesta cançó dels barbuts dels Fleet Foxes ha estat ressonant al meu cap durant els darrers mesos. I amb aquest video, ja m'han acabat de convèncer (si hi havia alguna cosa a convèncer). Stop motion de nou...


També han penjat un video del "Making Of", per aquells que es vulguin inspirar.
7.1.10

Gran Scala

Un video sobre el projecte de Gran Scala als Monegros aragonesos. Potser un pél llarg però paga la pena...