11.5.10

Misèries lingüístiques: l'estranya regularitat de les coses

Discriminació gratuïta

Un dia, fa uns mesos, fullejava un diari gratuït, un exemplar del desaparegut "Metro". Quan vaig arribar al final, tot i que el diari semblava redactat íntegrament en castellà, em quedava la impressió d'haver llegit alguna cosa en català. Estranyat, com qui intenta trobar l'origen d'una imatge subliminal, vaig tornar a passar fulls, ara cap enrere. Vaig haver de fer dues passades al diari per trobar un únic article escrit en català. L'article en qüestió ocupava la meitat de la plana, i d'aquesta meitat dos terços, és a dir, dues columnes i una foto.

Em vaig fer creus que hagués d'arribar al final del diari per adonar-me d'aquest fenomenal desequilibri entre les dues llengües, i em va venir al cap un estudi sobre la identificació i l'ús del català i del castellà que, malauradament, m'ha resultat impossible de localitzar per fer-hi referència. En aquest estudi feien explicar als enquestats allò que acabaven de llegir en un article de diari, i tot seguit els preguntaven en quina llengua estava escrit l'article, en català o castellà. Un percentatge sorprenentment elevat de gent jove no aconseguia dir en quina llengua estava redactat l'article, i els autors de l'estudi mostraven la seva preocupació.

El cas és que d'ençà he anat fullejant els diaris gratuïts, Què!, ADN i 20 Minutos per constatar-hi els mateixos desequilibris lingüístics. Després d'haver fet un mostreig més que suficient d'exemplars de les diferents publicacions, veig que la tònica es compleix, i si no, comproveu-ho vosaltres mateixos: en tots els casos, l'única informació redactada en català és un article que ocupa mitja plana (dues o tres columnes com a molt) en un diari de 32 pàgines! No m'atreveixo a calcular l'exígua quota que li pertoca...

D'acord, que els diaris gratuïts no es distingeixen per l'extensió, profunditat o rigor dels seus articles, són quatre paraules distribuïdes en un mar de fotos, però no sorprèn que aquesta discriminació estigui idènticament estipulada en tots aquests diaris? Utilitzant l'eslògan d'un d'aquests diaris, tot està connectat...

Aleshores se'm plantegen diverses preguntes. Està pactat, aquest article en català? Representa una quota, una quota mínima que respon a alguna estratagema legal, institucional o de classificació que desconeixem? I els editors, consideren que editen un diari bilíngüe? I el diari Què!, per què té el nom en català? (Em recorda al típic establiment que trobem a Barcelona, que té la retolació en català però on els empleats són nouvinguts que amb prou feines saben dir quatre paraules en castellà.) No hi ha res casual, i més quan dos grans grups com Vocento i Planeta són els responsables de dos d'aquests diaris (Què! i ADN, respectivament).

The catalán no és cool

En un altre ordre de coses, de tant en tant rebia (ara se'n va directament al correu brossa) un butlletí d'una revista gratuïta publicada a Barcelona, BCN Weekly. En un llenguatge Vueling que barreja anglès, castellà i català, i amb un to jovial i una mica babau, el butlletí et convida a descobrir les tendències (abominable terme) de la ciutat i a llegir els articles de temàtica diversa de la seva publicació. El número d'abril/maig d'enguany conté només dos articles en català a les 24 pàgines de la publicació. Això ja és prou trist, però em preocupa sobretot la temàtica dels dos articles: l'un està dedicat a l'afer del TC i l'Estatut, i l'altre, a Endesa i els talls elèctrics a Girona per la nevada. Això desentona amb el to general de la revista, que és força superficial. Ni una punyetera ressenya de disc, de muntatge teatral, de bar de copes, ni res, en català... Així doncs, és això el que es pensen que som, doncs? Una colla de neurastènics que només saben fer-se mala sang amb la cultura i la política (amb artefactes com ara el present article) i a qui no els interessa les arts i el lleure, que estan massa enfurismats per participar de la joie de vivre i prendre un mojito en un lounge bar?

El grandíssim Perich deia: "treballes menys que l'àngel de la guarda dels Kennedy". Ara la comparació té uns altres referents: jo, de gran, vull ser redactor en català d'alguna publicació gratuïta.
5.5.10

Montanyà per l'Àfrica

Aquesta setmana, en Xavier Montanyà ha iniciat una nova sèrie sobre les seves peripècies i impressions de l'Àfrica, en aquest cas sobre el delta del Níger (fins ara ha publicat tres capítols: 1, 2 i 3), a la pàgina de Vilaweb.  Encara no me'ls he llegit però si només són la meitat de bons que la seva darrera sèrie, Bongoville, ja pagarà la pena. Si voleu descarregar-vos els vint capítols juntets en un pdf, cliqueu aquí.

En aquesta sèrie, que tractava sobre el Gabon (a veure quants de vosaltres podeu situar-lo ara mateix al mapa mentalment), trobem grans frases com aquesta: 

"L'ajuda veritablement útil a l'Àfrica seria un canvi profund del nostre model econòmic i social i el capgirament radical de la nostra idea de desenvolupament capitalista. Les ONG haurien de treballar en aquest sentit i actuar a Occident. Per comptes d'exportar els models del nostre món decadent, que fa aigües, per totes bandes. Som nosaltres que hauriem de ser descolonitzats" (X.Montanyà, Bongoville, capitol 8)

Doncs ja ho sabeu!
3.5.10

Cotxe, autobús o tramvia de cartró?


Aquest cap de setmana, la plataforma "Diagonal per a tothom" ha aplicat a Barcelona una iniciativa semblant a les que ja es van fer a Münster l'any 2001, de la qual ja ens vam fer ressò aquí fa temps, o a Estrasburg a l'any 1990. El concepte és senzill: quants cotxes, autobusos articulats o tramvies (una mica anxovats això si) es necessiten per transportar 200 persones. De bicicletes no en parlen per això.
No entenc però perquè dos centes persones han d'utilitzar 175 cotxes: això fa 1'14 passatges per vehicle. Suposo que deu ser en base al índex d'ocupació per vehicle: si fossin quatre viatgers per cotxe només farien falta cinquanta cotxes. 
En tot cas, jo sóc favorable a que facin de la Diagonal un oasi de tramvies i autobusos i, ja que s'han animat a fer referèndums baratets de tres milions d'euros, que no compleixen ni de bon tros tots els requisits legals, demano que ens deixin fer una consulta per l'autodeterminació com cal, amb tots els mitjans municipals, si més no, els mateixos que aquesta consulta.