11.5.10

Misèries lingüístiques: l'estranya regularitat de les coses

Discriminació gratuïta

Un dia, fa uns mesos, fullejava un diari gratuït, un exemplar del desaparegut "Metro". Quan vaig arribar al final, tot i que el diari semblava redactat íntegrament en castellà, em quedava la impressió d'haver llegit alguna cosa en català. Estranyat, com qui intenta trobar l'origen d'una imatge subliminal, vaig tornar a passar fulls, ara cap enrere. Vaig haver de fer dues passades al diari per trobar un únic article escrit en català. L'article en qüestió ocupava la meitat de la plana, i d'aquesta meitat dos terços, és a dir, dues columnes i una foto.

Em vaig fer creus que hagués d'arribar al final del diari per adonar-me d'aquest fenomenal desequilibri entre les dues llengües, i em va venir al cap un estudi sobre la identificació i l'ús del català i del castellà que, malauradament, m'ha resultat impossible de localitzar per fer-hi referència. En aquest estudi feien explicar als enquestats allò que acabaven de llegir en un article de diari, i tot seguit els preguntaven en quina llengua estava escrit l'article, en català o castellà. Un percentatge sorprenentment elevat de gent jove no aconseguia dir en quina llengua estava redactat l'article, i els autors de l'estudi mostraven la seva preocupació.

El cas és que d'ençà he anat fullejant els diaris gratuïts, Què!, ADN i 20 Minutos per constatar-hi els mateixos desequilibris lingüístics. Després d'haver fet un mostreig més que suficient d'exemplars de les diferents publicacions, veig que la tònica es compleix, i si no, comproveu-ho vosaltres mateixos: en tots els casos, l'única informació redactada en català és un article que ocupa mitja plana (dues o tres columnes com a molt) en un diari de 32 pàgines! No m'atreveixo a calcular l'exígua quota que li pertoca...

D'acord, que els diaris gratuïts no es distingeixen per l'extensió, profunditat o rigor dels seus articles, són quatre paraules distribuïdes en un mar de fotos, però no sorprèn que aquesta discriminació estigui idènticament estipulada en tots aquests diaris? Utilitzant l'eslògan d'un d'aquests diaris, tot està connectat...

Aleshores se'm plantegen diverses preguntes. Està pactat, aquest article en català? Representa una quota, una quota mínima que respon a alguna estratagema legal, institucional o de classificació que desconeixem? I els editors, consideren que editen un diari bilíngüe? I el diari Què!, per què té el nom en català? (Em recorda al típic establiment que trobem a Barcelona, que té la retolació en català però on els empleats són nouvinguts que amb prou feines saben dir quatre paraules en castellà.) No hi ha res casual, i més quan dos grans grups com Vocento i Planeta són els responsables de dos d'aquests diaris (Què! i ADN, respectivament).

The catalán no és cool

En un altre ordre de coses, de tant en tant rebia (ara se'n va directament al correu brossa) un butlletí d'una revista gratuïta publicada a Barcelona, BCN Weekly. En un llenguatge Vueling que barreja anglès, castellà i català, i amb un to jovial i una mica babau, el butlletí et convida a descobrir les tendències (abominable terme) de la ciutat i a llegir els articles de temàtica diversa de la seva publicació. El número d'abril/maig d'enguany conté només dos articles en català a les 24 pàgines de la publicació. Això ja és prou trist, però em preocupa sobretot la temàtica dels dos articles: l'un està dedicat a l'afer del TC i l'Estatut, i l'altre, a Endesa i els talls elèctrics a Girona per la nevada. Això desentona amb el to general de la revista, que és força superficial. Ni una punyetera ressenya de disc, de muntatge teatral, de bar de copes, ni res, en català... Així doncs, és això el que es pensen que som, doncs? Una colla de neurastènics que només saben fer-se mala sang amb la cultura i la política (amb artefactes com ara el present article) i a qui no els interessa les arts i el lleure, que estan massa enfurismats per participar de la joie de vivre i prendre un mojito en un lounge bar?

El grandíssim Perich deia: "treballes menys que l'àngel de la guarda dels Kennedy". Ara la comparació té uns altres referents: jo, de gran, vull ser redactor en català d'alguna publicació gratuïta.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Som uns emprenyats, uns pesats, no som cool: molts guiris ja m'ho han dit, el català no és guai, és pesat i ningú entén per a què serveix.
I jo els hi diria que no sé com poden fer llibres i llibres, com per exemple "Odio Barcelona", on tot està escrit en castellà. Ara ja entenc perquè odien Barcelona. Molts transplantats no troben el rizoma de la seva terra llunyana, aquí les coses són complicades, res és blanc o negre, som uns garrepes i insultem en idiomes que ningú (excepte una tribu d'indis emparentats amb els yanomani) entén.
Com pot ser que no animem a la Roja!? És inadmissible!!!!

Firmat:
un altre català neurastènic
:D

llextirem-58 ha dit...

Sí, sí... és més que evident que el castellà s'està extingint a Catalunya. Ai, si no fós pels abanderats defensors de la "lengua de Cervantes" i les seves gambes guiris aliades remullades amb sangria de cartró de súper!

Jo vull la samarreta de "A casa meva parlem en català per molestar" però ja!