22.7.10

Percepcions

Un bar al carrer de Lugo, al rovell del barri del Carmel, passades les quatre de la tarda. Fa núvol i una xafogor densa. Dos paios d'uns trenta-pocs la fan petar a la barra, l'un amb un tallat i l'altre amb una Voll Damm. Parlen inicialment de feines de paleta.

El de la Voll Damm fa notar al cambrer que s'ha fixat en els pòsters que hi ha penjats de la selecció espanyola, d'aquells que regalaven els diaris. "Claro que sí, como tiene que ser", diu el client. Jo, que també sóc a la barra, llegint el diari, em giro lentament, me'ls miro i quan torno a la meva posició veig que el cambrer, que està rentant gots davant meu, em mira de reüll, encuriosit de veure la meva reacció. Reprenc la lectura amb cara de pòquer.

Parlen de la final del mundial de futbol. Parla el consumidor de la Voll Damm tota l'estona. "Estaba lleno de banderas, en los balcones... Yo, que estaba en el Raval, ahí lleno... La gente, orgullosísima de la bandera..." Tot seguit, les seves neurones perpetren les inevitables sinapsis i canvia de tema: "Y en la manifestación del sábado, doscientas personas había. Cuatro autocares. Después, los periódicos lo retocan con Photoshop y te dicen que había cuarenta mil. ¿Y sabéis por qué fueron? Porque les pagaban el bocadillo". El cambrer assenteix: "Sí, igual que en los mítines". El de la Voll Damm continua: "Si yo tengo amigos independentistas, catalanistas y tal, y les digo: ¿que no veis que sois minoría?" Elabora la reflexió: "Si lo que tendrían que hacer es quitar la Generalitat: esos sí que chupan del bote. Tengo amigos que son de Madrid y flipan con lo que vale todo aquí. ¿Tú has visto las autopistas, los trenes que tienen ahí, y en Valencia...?" El cambrer diu que sí, que coneix gent de fora que al·lucina del que val la zona blava, per exemple. Parlen de zona blava, de la zona verda, després del que val una plaça de lloguer en un aparcament de la vora...

La conversa s'extingeix mentre veig per la tele, amb jocs de miralls, com un ciclista prova d'arribar al Tourmalet. Em truquen al mòbil. Responc i xerro en català. Noto, sense veure-les, les mirades dirigides a mi. El noi del tallat es disposa a jugar a la màquina escurabutxaques i, en saltar del tamboret, li cau una moneda a terra. "Cuidao, que con lo que cuesta ganarlo...!", diu el de la Voll Damm.

7 comentaris:

llextirem-58 ha dit...

"les seves neurones perpetren les inevitables sinapsis i canvia de tema" XD Aquesta queda apuntada!
De neurones defectuoses n'hi ha a tot arreu.
Com diu un que conec: "El futbol i la política MAI es barregen. MAI. Per això en cap parit de qualsevol selecció no s'escoltarà MAI cap himne nacional".
Potser per això encara es devien pensar que mantenien una conversa sobre política d'alta volada.
Per cert: segur que l'escurabutxaques els devia robar molt més diners que una escurabutxaques, posem-hi per cas, d'Extremadura, clar, com que ha de mantenir els sous de tot el Parlament...

Oscar ha dit...

Estranya afició a practicar esports de risc... per la salut mental.

Jordi ha dit...

L'últim paràgraf és MEL. M'imagino la situació 100%: només falta un ventilador que vagi fent "run-run" i les taules amb hule i cendrers amb puros apagats sobre el Marca d'abans d'ahir...
Arbre transplantat, mai arrelarà (això ho va dir Narcís Oller!)

23 ha dit...

Servidor va haver de veure la finalíssima a Saragossa, envoltat de gent amb banderes espanyoles, i un pocapena que em volia pintar la bandera espanyola a la cara.

Molt però que molt traumàtic això de viure behind enemy lines en dates com aquestes.

llextirem-58 ha dit...

@ 23
però, coi, es pot saber per què t'hi fiques en aquests camps de guerra??
Per què no et quedaves a casa jugant amb el gatet amb nom de freak?
Hahaha XD ja m'imagino que molt agradable no debia ser, no.
HORRIBLE!!!!!

JORDi11 ha dit...

@23: que va brindar i va cantar l'himne??
chinta, chinta, tatarara-rarara-pim, pam, pum...

llextirem-58 ha dit...

"Chinta, chinta"...mpmmmppFFFFF!!!!
com va dir algú amb tota la sornegueria del món "és ben trist que hi hagi gent tan motivada i que s'hagi de veure obligada a cantar un trist Chinta, chinta, tatachin, tachin"