18.9.10

Trentatrès

Cada dia que veig les notícies o les sento a la ràdio sento parlar de 33 miners atrapats no-sé-on de Sud-Amèrica. I des de fa temps, a més a més (com dirien). Hi ha dies, com avui, que diuen que han fet un petit forat i per fi poden veure la llum, però que no podran rescatar-los fins al novembre. Estic indignat ja. He deduït que són 33 miners que han quedat atrapats dins una mina i que el procés per treure’ls d’allà és molt complicat. A la vegada els han fet arribar fotos de la família, menjar i beure (suposo) i càmeres de video!! Ara poden fer videoconferències amb els seus famíliars. Una gent que (m’ha semblat sentir o veure algun cop) han muntat una acampada just davant la mina, que han anomenat “esperança”. També els acompanyen les camères de televisió de diverses cadenes mundials, els entrevisten i ho envien a la corresponent cadena putrefacta on treballen. Porten molts dies així. La gent els envia regals. Els de la nostra TV “pública”, utilitzant un jugador dels dos equips espanyols de Barcelona i rodalies, van fer arribar una samarreta blaugrana amb un missatge de suport. Jo els enviaria una galeta. De pedra. Lectors i lectores, no m’ho crec. No m’he cregut aquesta notícia. No veig cap diferència entre tot aquest espectacle i el típic reality show d’una cadena de TV espanyola (per defecte). M’imagino una gran productora televisiva que ha muntat un Big Brother sobre uns suposats miners, enmig dels Monegros. Han penjat totes aquelles banderes del país sudamericà per dissimular. Ningú sospita? D’acord. Jo no he volgut llegir res sobre el tema. Però els interessats/des em poden explicar com han arribat tots els regals als miners? Per què fan un forat de X cm i no de 2 metres? Tan gran és la diferència? No sóc enginyer, evidentment. Però tot aquest degoteix de notícies em recorden massa a programes que no he vist com La isla de no-sé-què, Pekín express, Perdidos (?) o escòria semblant. I el campament just davant la mina? Les filles dels miners enterrats. Ja em començo a imaginar el moment de la sortida, retransmès en directe per la majoria de cadenes infectes (de TV) mundials. I ara surt Pepe amb la cara tota negra, prim i amb barba. Rient. Plors. Moment històric com l’arribada a la Lluna. Els punts i apart son a vegades necessaris. I si realment tota la situació és certa i preocupant, doncs que em perdonin per malpensar. Però jo no m’ho crec. I, de fet, no m’interessa que un tio els envïï (amb quatre, sí) una putíssima samarreta de futbol. O es que a dins la mina juguen a hoquei sobre patins? Després seran 33 tios famosos i els entrevistaran a la majoria de programes de gran qualitat, matinals i de sobremesa. El gràs i famós presentador català li farà preguntes com “Què sentías allí dentro?”. Rialles, com les del president. La gent seguirà desinteressada en el tema, però de cullerada en cullerada s’ho anirà menjant. La cançó que escolto quan escric aquesta última frase és “Fire & Forget”.