19.2.11

Detroit

A començaments del segle XX, la indústria automobilística va situar en Detroit la seva capital mundial, de la mà de Henry Ford. La ciutat va florir i, paral.lelament, va créixer estrepitosament. El 1880 comptava amb 116.340 habitants, que vint anys després eren ja 285.704. El 1920, 993.678 persones vivien a Detroit. El punt àlgid va arribar el 1950, quan gairebé dos milions de persones vivien a la ciutat del motor.

Els gratacels al centre i els barris de la perifèria on cases amb jardí oferien la realització del somni americà convivien en una ciutat on tothom tenia oportunitats i la decadència era inimaginable.

Quina poca imaginació.


En pocs anys la indústria automobilística va emigrar a l'extrarradi, la classe alta blanca va segregar tot el que va poder a la classe baixa negra i això va provocar una revolta racial amb 43 morts, 467 ferits, 7.200 arrestos i més de 2.000 edificis destruïts. Abans sí que sabien divertir-se.

Per dir-ho d'una forma ràpida i resumida: Detroit va deixar de molar. De fet va passar a ser un lloc indesitjable per la burgesia blanca: molts negres i que a més a més... lluiten pels seus drets! Era més del que podien suportar. Van fotre el camp, clar, i la ciutat es va ressentir. Avui dia, la població de la ciutat és de 910.000 persones aproximadament, menys de la meitat que tenia el 1950. La crisi del petroli va afectar i molt a la ciutat, i si li sumem un gravíssim problema amb les drogues com l'heroïna o el crack, pinta força negre, però si de pas diem que la paraula que més apareix en els programes electorals desde 1960 és "Renaissance" doncs ja tenim el quadre complet. Fins i tot van fer un Renaissance Center cap a finals dels 70, un conjunt de set gratacels que per cert està molt txulo.

Tot això no és més que la introducció lamentable a un enllaç que vinc a penjar, i és una serie de fotografies de Detroit. Com imaginareu, una ciutat que ha passat de tenir 1.900.000 habitants a tenir-ne 900.000 ha deixat molts edificis buits, i escenes més pròpies d'una pel.lícula post-nuclear que d'una ciutat actual nord-americana.

Us deixo el link:

http://www.marchandmeffre.com/index.html

2 comentaris:

Tadeusz Monk ha dit...

un dels centres decadents que tinc a l'agenda, junt amb Pripyat, la ciutat fantasma al costat de la central de Chernobil.

llextirem-58 ha dit...

Ostres, tot just fa uns dies vaig estar tafanejant a la pàgina que enllaces :) Molt gran!