31.3.11

Quan la mida sí que importava

Abans de res, la font: Sentado en la trébede

A l'alta edat mitjana, el divorci era força freqüent, al contrari del que ens pugui semblar avui dia. De fet, Alfons X el savi (ves quina cosa) va ser un dels que més van legislar sobre el divorci, incloent entre les causes admeses de divorci la mida del membre viril:

"Se debe mirar si son semejantes o iguales aquellos miembros que son menester para engendrar, y si comprobaren que el primer marido no lo tiene mucho mayor que el segundo, entonces la deben tornar al primero, pero si se entendieren que el primer marido tuviera un miembro tan grande que de ninguna manera pudiere conocerla carnalmente, sin gran peligro para ella, aunque se hubiere quedado con él, no la deben separar de su segundo marido porque parece claro que el obstáculo que había entre ella y el primer marido duraría siempre."

És a dir, que la dona podia sol·licitar un divorci si el marit la tenia petita i volia canviar-lo per un home que la tingués més gran (el que ja no em queda tan clar és: com sabia ella que aquell la tenia més gran?) o també si el seu home tenia un membre tipus mandingo que li fes mal de tan gran com era.

He probat una recerca sobre alguna legislació sobre la mida de les mames però ha estat infructuosa.

Puta discriminació positiva!
30.3.11

El "pequeño" Lu Hao


El 'pequeño' Lu Hao no puede ir a la guardería porque su tamaño le convierte en un peligro para los demás niños

Apenas tiene tres años y pesa ya 60 kilos. El formidable apetito de Lu Hao ha convertido a este bebé chino en un monstruo de la naturaleza, capaz de echarse al coleto tres platos grandes de arroz y costillas de una sentada. Sus padres se ven incapaces de reducirle las raciones, porque cada vez que lo hacen se agarra unas rabietas tan colosales como él, aunque los médicos del hospital infantil de Guandong les han advertido de que su sobrepeso le hacen el candidato ideal a sufrir problemas coronarios. Además, el niño no puede ir a la guardería, porque su tamaño le convierte en un peligro para los demás niños. La obesidad es un fenómeno nuevo en China, pero también creciente: más de 60 millones sufren sobrepeso.

16.3.11

Herois


Escric això quan me n'entero que a França ja hi ha qui diu que l'accident nuclear de Fukushima ha arribat al nivell 7 (igualant a Txernòbil). Van ser els primers a dir que era un nivell 6 i tot i semblar exagerat, avui dia ningú ho dubta. Tant de bo ara s'equivoquin.

Una de les històries reals més impressionants que mai he conegut és la dels liquidadors de Txernòbil, una sèrie de persones que, sabent on anaven o no (i amb això no em refereixo només a una central nuclear en estat catastròfic, si no a la seva pròpia i ineludible mort), van portar a terme una sèrie d'acciones a Txernòbil que van minimitzar la catàstrofe, sacrificant doncs les seves vides a favor de les vides dels demés.

L'únic reportatge bo que li he vist fer a Iker Jiménez tracta d'aquest mateix tema:

La noche del fin del mundo

A Fukushima quedaven ahir cinquanta dels 800 treballadors, entre tècnics, enginyers i operaris. Els nivells de radiació emesos fins ahir faran que tots morin en un breu període de temps (en el cas dels treballadors de Txernòbil, el plaç va ser d'un mes) o bé desenvolupin modalitats oncològiques a mig plaç. El valor d'aquesta gent, ara mateix, és incalculable. Segurament moriran tots, però estan fent tot el possible per tal d'evitar que la catàstrofe passi a majors.

A Txernòbil hi va haver tres herois que van baixar a la piscina sota el reactor per buidar-la, sabedors de que d'aquella no en sortiria ni un amb vida, evitant així una explosió les conseqüències de la qual no tenim collons a imaginar,. Ara mateix a Fukushima hi ha gent sacrificant-se de la mateixa manera, que saben que moriran però no ho faran abans d'haver fet tot el possible per disminuïr els danys.

Ells sí que són herois.