31.3.11

Quan la mida sí que importava

Abans de res, la font: Sentado en la trébede

A l'alta edat mitjana, el divorci era força freqüent, al contrari del que ens pugui semblar avui dia. De fet, Alfons X el savi (ves quina cosa) va ser un dels que més van legislar sobre el divorci, incloent entre les causes admeses de divorci la mida del membre viril:

"Se debe mirar si son semejantes o iguales aquellos miembros que son menester para engendrar, y si comprobaren que el primer marido no lo tiene mucho mayor que el segundo, entonces la deben tornar al primero, pero si se entendieren que el primer marido tuviera un miembro tan grande que de ninguna manera pudiere conocerla carnalmente, sin gran peligro para ella, aunque se hubiere quedado con él, no la deben separar de su segundo marido porque parece claro que el obstáculo que había entre ella y el primer marido duraría siempre."

És a dir, que la dona podia sol·licitar un divorci si el marit la tenia petita i volia canviar-lo per un home que la tingués més gran (el que ja no em queda tan clar és: com sabia ella que aquell la tenia més gran?) o també si el seu home tenia un membre tipus mandingo que li fes mal de tan gran com era.

He probat una recerca sobre alguna legislació sobre la mida de les mames però ha estat infructuosa.

Puta discriminació positiva!

2 comentaris:

23 ha dit...

Al mateix blog he vist aquesta impresionant imatge: el fusellament de Jesucrist a càrrec d'un grup de republicans espanyols, a Madrid, durant la guerra civil:

http://2.bp.blogspot.com/_riRYuUHn_XQ/TLgpI6nB3nI/AAAAAAAAGY4/O24-lSE9UDk/s400/FusilamientoCristo_AgendadeReflexion.jpg

Jordi ha dit...

Home, sobre la mida dels pits, es veu fàcilment no? Aquestes són coses que no cal legislar-les...
Quin espavilat, aquest Alfons X.
És el mateix que el de la parada de metro? :D