16.1.12

El "relat"

Cada cop sento més parlar del "relat", de "construir un relat". Storytelling, en diuen en anglès. Aquest terme fa referència a la manera de crear un concepte per difondre'l de forma efectiva i dirigir esforços i idees en la mateixa direcció. Fixeu-vos-hi, ja no es parla de sinèrgies: tothom qui vulgui ser alguna cosa en aquesta vida hauria de començar a incorporar aquest terme.

Durant un temps vam haver de suportar que els polítics parlessin de "fer pedagogia" amb tot allò que els convenia, que no era més que imposar agendes. Ensenyar-nos de quin color és el contenidor del paper o que a certes hores de la nit no podem fer bricolatge amb la serra mecànica, això sí que seria pedagogia. Al mateix temps vam començar sentir a parlar sobre allò de crear una "marca" (la "marca Barcelona", per exemple; en aquest bloc ja escrivíem sobre això), és a dir, una idea que fos fàcil de vendre i que potenciés determinades coses i deixés de banda les complexitats i els racons més incòmodes o no resolts.

Ara en diuen crear un "relat". El "relat" es construeix al voltant d'iniciatives polítiques que haurien d'atraure la inversió i els turistes i fomentar l'activitat econòmica. El relat de Barcelona, de Catalunya... Nosaltres som personatges de repartiment, i hem de fer mans i mànigues per la causa. Perdó, pel "relat".

El "relat" en aquest país i veïns s'ha basat en crear alguna patum megalòmana i després construir-ne una justificació, com un pintor abstracte mediocre que, segons el resultat del quadre, ja s'empescarà després un títol i una explicació. Recordeu el Fòrum de les Cultures? Després de la indigestió de formigó, algun comentarista arribava a dir que el que realment va fallar va ser "la construcció d'un relat que engresqués la ciutadania". Exactament igual que quan els nostres representants polítics diuen que "no han sabut transmetre el missatge".

Que aquests acudits faraònics aportin inversió, això no està demostrat. De debò, no està demostrat. És vistós per reforçar (o deformar) una determinada visió de la realitat, si això ens interessa. Però dilapidar diners per parir una estrella que faci que la nit sembli el dia, això és més vell que anar a peu. Em recorda a una planta que tinc a la terrassa, un aeonium que fa una pila d'anys que tinc. Passa amb poca aigua, però les fulles dels seus rosetons sempre estan verdes i s'organitzen a la perfecció. Un bon dia li creix la flor, que és una tija tan gran i llarga carregada de petites flors que, quan es marceix, moltes vegades es mor tota la planta, eixarreïda per l'esforç.

Hi ha altres tipus de plantes que, a diferència de l'aeonium, creixen i es nodreixen de forma discreta, es reforcen, miren més per l'eficiència (no confondre amb la productivitat, un altre terme de moda) i van fent, sense esperar un Òscar ni un premi FAD.

El "relat" en aquestes latituds sempre serà un intent de vendre'ns una moto molt cara i de simplificar les subtileses de la societat en favor d'uns interessos no consensuats. Reforçar l'atenció social, millorar les condicions dels treballadors i les empreses, mantenir un bon sistema sanitari i educatiu, requereix una milionada que mai no obtindrà prou publicitat. Alguns d'aquells països del Nord d'Europa que alguns polítics ens refreguen per la cara (amb una altra intenció) no en saben res, de quimeres faraòniques. I aquí baix, molts i molts treballadors, autònoms, becaris, petits empresaris, etc., saben que el que fan ho fan bé, però toquen de peus a terra i no demanen que els organitzin una gala d'homenatge. I sobretot, no ens martiritzen constantment amb l'excel·lència i la seva "marca".

Però cadascú a la seva, que continuïn parlant de "relat"; jo sempre hi llegiré "cuento xino".

1 comentaris:

Jordi ha dit...

Eps, curiosament avui he llegit una història molt curiosa sobre això de la "marca" Barcelona. Em sembla que també és més vell que l'anar a peu. Mira aquí, pàgina 21, entrevista amb Agustín Cócola!

http://favb.cat/carrer121

Gran!