3.9.12

Desfilada de ratolins

Quan demanes l'opinió sobre una cançó o concert teu, a què recorda o a quin grup, sobten les respostes que obtens. Des de la banda sonora de Silent Hill fins a Radiohead, me les han dit de tots colors. Però una opinió de la qual sempre estaré agraït va ser la que em va donar el bateria català dels Lords of Atlantis, un grup de bascos amb els que vam compartir escenari a la mítica sala Mogambo de Donostia, que va dir-me que li recordàvem (nosaltres aleshores érem Él Hecho) a The Appleseed Cast i a Mice Parade. Dels primers, no puc dir gran cosa: estan prou bé però no, no li vaig veure el lligam i tampoc em van enganxar. Però què dir dels segons! (o del "segon", perquè darrera aquest nom s'amaga la naturalesa multi-instrumentalista, addicta als bucles, d'en Adam Pierce)


En un primer moment, Mice Parade no em va sorprendre ni enganxar. El disc "The True Meaning of Boodleybaye" (1998), el primer que va arribar a les meves mans, s'escolta bé però els temes són massa llargs i potser massa experimentals per la meva oïda. Però, sobretot, el problema és que no sóc capaç de taral·lejar cap fragment de cançó ni recitar cap frase de la lletra. Si passa això, és que el disc en qüestió no canviarà la teva vida, que és el que va passar. Tot el contrari succeí amb el disc "What it means to be left-handed" (2010). Començant pel títol, una frase que ens agrada molt als del ram esquerrà, ja em va atrapar. Les primeres quatre cançons són antològiques i no s'ha de tenir sang a les venes per no emocionar-se amb elles. Sí, és pop rarot, amb el típics tics de multi-instrumentalista, però sense fer-se en cap moment pesat ni onanista, amb cert aire folk i també africà i amb una cantant, la Somi, que les fa eternes i etèries. Després d'aquestes quatre cançons, s'encadenen cançons que semblen estar a mig fer però tant fa: són com petits tastets dels quals no convé afartar-se.

Així doncs, gràcies a aquell bateria, el nom del qual per desgràcia no recordo, pels bons consells i per fer-me conèixer aquesta música que ja mai abandonaré.