10.9.12

Exageradament llarg

Posar nom a qualsevol cosa, animada o no, és sempre difícil. I si el tema no depèn d'una persona, sinó de dues, tres o més, l'assumpte es complica bastant. Així que no ens ha d'estranyar que, de tant en tant, aparegui algun grup amb un nom exageradament llarg. El més escandalós, des del meu punt de vista, és el de "...And you will know us by the trail of dead", més coneguts com Trail of Dead. I sí, comença amb tres punts suspensius. Veient les aficions alcohòliques del seu cantant no ens hem de sorprendre que apareguessin amb aquest nom. Per una altra banda, no són només un grup amb un nom llarg sinó que han publicat una sèrie de discos d'allò més bons. Us recomanaria sobretot el "Source, Tags and Codes" (2002), potser perquè va ser el primer que vaig escoltar i no són molt innovadors que diguem entre LPs. Dintre d'aquesta categoria tenim grans grups, que no conec, com "Flowers from the Man who Shot Your Cousin", "Someone Still Loves You Boris Yeltsin", "First Dog to Visit the Center of the Earth" o "The World is a Beautiful Place and I'm No Longer Afraid to Die". En aquesta pàgina teniu un bon recull de noms de bandes que són "ridículament llargs". Jo mateix també vaig formar d'una banda amb un nom massa llarg: el grup es feia dir "Less is More Love is Blind" en honor a una frase de la cançó "Stay Away" de Nirvana. Vam dubtar si posar per nom un altra frase d'aquesta cançó, aquella que diu "God is Gay". Així que vist el panorama, el nom no era pas tan dolent.

Després trobem bandes que tenen una tendència absurda per posar noms infinits a les cançons que componen els seus discos. Per exemple, la banda de Massachusetts Giraffes? Giraffes! (el nom ja no té preu) va posar títols tan macos com "…And Then She Look’d Down And Saw Miniature Houses And Miniature People And Inside The Miniature People Were Miniature Hearts Pumping Blood Through Miniature Veins (Her Mouth Was Watery And Wet)" en els temes del seu disc "SuperBass!!! (Black Death Greatest Hits Vol. 1)" (2005). Per sort, les cançons tenen una longitud proporcional a la mida del seu títol. La música que fan és tan original com aquests títols però no aguanten el pas del temps, cansen. En el bàndol contrari trobem bandes com Karma to Burn o ¡Forward Russia! (diria que totes dues ja no toquen), les quals anomenaven els temes per números. La idea no és nova ni tampoc bona ja que és impossible recordar quina cançó és quina. La 19? La 33? Una manera ben bona d'oblidar i no reconèixer les cançons. Per cert, Forward Russia! va ser  una banda britànica, de Leeds, considerada una "one-hit-band" que ha estat completament oblidada amb el temps. En concret, van treure un disc, "Give me a Wall" (2006), que penso que és del milloret que va aparèixer durant la dècada a les Illes.

Finalment, a l'hora de posar un títol de disc exageradament llarg trobo que els campions són "A Silver Mt. Zion", una banda de post-rock (per dir alguna cosa) encara en actiu que van publicar discos amb noms tan curts com "He Has Left Us Alone But Shafts of Light Sometimes Grace the Corners of Our Rooms" (2000) o " This Is Our Punk-Rock, Thee Rusted Satellites Gather + Sing" (2003). La durada dels talls són també exagerats i molts cops m'és impossible saber quan comencen i quan acaben. Potser és que em faig gran però ja no aguanto escoltar cap disc seu sencer. No cal dir que aquesta tendència a nom llargs és molt comuna entre els grups de post-rock (per dir-ho d'alguna manera), potser degut a que en la seva gran majoria són instrumentals i per dir alguna cosa es veuen obligats a fer-ho en el títol de cançons i LPs. Per exemple, els Explosions in the Sky, nom horrible i que en un primer moment pensava que era una broma, que van treure un disc amb un nom tan curt i tan poc pompós com  "Those Who Tell the Truth Shall Die, Those Who Tell the Truth Shall Live Forever" (2001), al qual em vaig enganxar de mala manera fins que vaig conèixer les seves actituds antisocials dalt de l'escenari.

En fi, no us amoïneu gaire per quin nom posar-li a res: sempre hi ha algú altre que l'ha fet més grossa!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un clàssic!
Ara, he de comentar obligatoriament, que t'has deixat NOFX, amb titols com "45 o 46 songs that weren't good enough to go on our other records" (recull de cares-b), o la cançó "We Threw Gasoline On The Fire And Now We Have Stumps For Arms And No Eyebrows"!
O podries fer un especial "noms estupids" com "Theme From A NOFX Album". Gol

Jordi ha dit...

Tens raó! Ja ho veig que em vaig deixar moltes coses. Haurem de fer una ampliació algun dia...
Noms estúpids? Ui, podem fer una enquesta?