21.2.13

Arqueologia aeroportuària

La feina d’arqueòleg ha esdevingut molt excitant en els últims anys. Viuen en una sorpresa contínua, com s’exemplifica en la darrera notícia del descobriment d’un nou jaciment datat pels volts de l’any 500 aGP (abans del Gran Pet). L’excavació ha deixat al descobert les restes d’un aeroport, un tipus d’instal·lació dedicada al transport aeri mitjançant unes naus terrestres, anomenades avions, molt freqüents fins l’adveniment de la teletransportació. Però el més estrany de tot, com succeeix en tants d’altres “aeroports” que també s’han desenterrat a la Península, és que no s’han trobat ni senyals d’ús ni restes d’avions, com sí s’han trobat en d’altres jaciments. L’abundància d’aquestes construccions ha generat un gran debat durant dècades però ara, en general, hi ha un gran consens dins del món de l’arqueologia en el fet que, en realitat, existiren dos tipus d’aeroports: els que s’utilitzaren veritablement pel transport aeri i, uns altres, com el que hem mencionat, que tingueren una funció místico-religiosa o ritual, hereus d’una cultura molt més antiga de construcció de grans pistes -com a Nazca- i que se suposa que havien de ser la pista d’aterratge per a la recepció d’uns hipotètics visitants alienígenes.

No podem deixar de meravellar-nos de com va ser que van aparèixer tants “aeroports rituals” en un lapse de temps tant curt i amb una localització tan concreta. Fins i tot ens fan dubtar si van haver-hi realment visites extraplanetàries. Però les dimensions i inutilitat pràctica d’aquestes construccions –i de moltes més que s’han identificat, totes gegantines i faraòniques- ens indiquen que tot plegat no deu tenir res a veure amb els extraterrestres, sinó que és un mostra més de la degeneració d’aquella societat, en la que tothom, poc o molt, s’havia tornat ben boig.

Publicat originalment al Setmanari de Comunicació La Directa núm. 304. (Secció "Poca Broma")