14.2.13

Predicar amb l'exemple

En tombar la cantonada, en Salvador Obtús ja es va adonar que passava alguna cosa excepcional al jardí de casa seva: el muret del xalet ensorrat, les alzines centenàries arrencades i una mena de percussor instal·lat al bell mig de la piscina. No va caldre que ningú li expliqués de què es tractava. S’atansà al que semblava el director de l’obra i li digué: “Però quina coincidència més feliç: tot just fa mitja hora, a la tertúlia de la ràdio, he estat defensant l’ús i exploració de totes les fonts d’energia possibles. No podem seguir en la cultura irresponsable del no a tot, no al meu pati, no al meu jardí, no a la meva reserva natural... És el que té el progrés, que sempre hi ha algú a qui li toca rebre” El tècnic se’l va mirar sorprès. El va informar que la prospecció pretenia trobar una font de gas i petroli que impregnava la roca a 1500 metres de profunditat. La finca havia estat expropiada en urgència i li compensarien en el seu moment, si calgués. 

En Salvador Obtús no podia estar més content, ja que ningú l’acusaria mai més de parlar de coses que no havia viscut. Al seu pati, sí senyor! Va ser l’heroi de la tertúlia de la setmana següent, un exemple de sacrifici per la independència energètica del país. Un mes després, la urbanització estava coberta d’un pam de pols i fang, l’aigua de l’aixeta tenia cert regust a benzina i mig veïnat s’havia fet fonedís.
  
Lamentablement, va resultar que el projecte de fracking no era rendible. Però, això sí, el van compensar amb la plantació de quatre palmeres infectades amb el barrinador i una piscina portàtil, amb una col·lecció d’aneguets del basar xinès. En Salvador Obtús se sentia orgullós d’haver participat en l’avenç del país cap un nou horitzó energètic. Ell era un patriota.


Publicat originalment al Setmanari de Comunicació La Directa núm. 303. (Secció "Poca Broma") 
I una vinyeta per amanir aquesta entrada: Arguments de merda: el fracking.