30.4.13

Selecció de personal

Com cada matí, la senyora Solé, encarregada de selecció de personal, feia passar els candidats i les candidates. No acabava de trobar ningú que li fes el pes i ja havia començat a rebre pressions des de la direcció. I és que es tractava d’un lloc de feina prou bo: a canvi d’una centèsima part del sou mínim interprofessional, la persona elegida obtindria tots els avantatges de poder treballar des de casa muntant grapadores.

“Primer, hauran d’emplenar aquest full; després, faran un psicotècnic, una entrevista personal i una dinàmica de grup”. El senyor Alamant, el candidat amb menys possibilitats, estava molt nerviós. Ja havia passat per aquell tràngol moltes vegades i no volia deixar passar cap oportunitat. Va llegir l’enunciat de la proposta de la dinàmica de grup: “Ets dins d’una barca que s’enfonsa enmig de l’oceà amb la resta de candidats. Sou lluny d’una illa que hi ha a la vista. S’apropen aletes de tauró al voltant de l’embarcació i el pes dels tripulants fa que cada cop hi entri més aigua. Com et salvaries?” Ja se la coneixia, aquesta història. Ara venia quan els rivals s’esplaiaven amb les seves arts oratòries i aconseguien el que, per a ell, semblava cada cop més impossible: una feina. Així que va esperar el moment en què tothom estava concentrat, va treure la pistola de l’interior de l’abric i els va matar tots: un rere l’altre, a excepció de la senyora Solé, que tremolava de dalt a baix. No podia reprimir la repugnància que li causava aquell individu: sense escrúpols, sense consciència, sense que li importés cap d’aquelles persones que havia mort... i tot només per una feina eixarreïda de quatre rals? Mirava amb horror com s’eixugava una taca de sang de la solapa de l’americana, molest, com si fos una cagada de colom. 

De fet, ja havia començat a marcar el número de la policia, però l’instint li va fer veure clar que s’equivocava, sort del seu olfacte professional! Va canviar d’opinió i va trucar a direcció. Després d’explicar tot el que havia succeït, va rebre la felicitació més autèntica que havia rebut mai: “L’enhorabona: ha sabut trobar el candidat ideal!”. 

Uns dies més tard, el senyor Alamant rebia les primeres peces i la senyora Solé, un sucós augment de sou.  

Publicat originalment al Setmanari de Comunicació La Directa #312 (Secció "Poca Broma") 

1 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Tens tota la raó, de vegades sembla que aquesta hagi de ser la manera de passar una dinàmica de grup. A més, es demostra la voluntat del candidat per a obtenir aquella feina. Això sí que és ser proactiu i original.

I no és tan descabellada la hipèrbole que fas, ja que les dinàmiques de grup es troben sovint en feines d'allò més mal pagades.