5.8.13

In Incendis Deo

En aquests temps convulsos que vivim, calen solucions originals. El Conseller Menjaciris està convençut que ha maximitzat els recursos de què disposa i, a més, ha recuperat un poder força menyspreat pel tripartit: els designis de Déu. Com a responsable de la protecció contra els incendis, les retallades pintaven un escenari horrorós. Així doncs, va organitzar una pluja d’idees entre els màxims dirigents del Departament per projectar una sèrie de mesures per combatre els incendis en aquestes noves condicions. D’aquestes reunions, en va néixer el programa CRISTCAT, que va consistir a promocionar processons per invocar la pluja (però tampoc no massa, per evitar inundacions) i encendre milions d’espelmes a les esglésies i ermites més remotes, a verges, sants i màrtirs, per demanar la intervenció divina. Pel que fa a la primera mesura, va ser tot un èxit, ja que moltes processons i novenes van haver de suspendre’s per uns bons aiguats. L’efecte de les espelmes va provocar cert nerviosisme dins del Departament, ja que, amb tanta espelma, es temia que s’acabés calant foc a alguna església.
Tot i que els resultats inicials van ser esperançadors, es van reforçar les mesures amb la subvenció de misses arreu del país per pregar a Qui Tot Ho Veu que el país no quedés socarrimat. A més, es va dissenyar una mena de síntesi ritual entre totes les danses per invocar la pluja que han estat registrades al món. Després, es van buscar immigrants al nostre país que provinguessin d’una tradició animista, amb els quals es va dur a terme aquesta dansa ritual.
Si ha plogut més del que és habitual, no ho sap del cert, però l’èxit del ball ritual ha estat aclaparador i diversos festivals de dansa d’arreu s’han interessat en la representació d’aquesta dansa. Mal per mal, faran uns dinerons.

Publicat originalment al Setmanari de Comunicació La Directa núm. 326. (Secció "Poca Broma")