16.12.13

Les ciutats intel·ligents

Per arrodonir els discursos, és oportú encabir algunes sentències imaginatives. Per això el Dr. Roc Toix surt sempre a fer un tomb la nit abans d'impartir una conferència perquè, amb la cadència dels passos i de tot allò que observa, li vinguin al cap les frases més enginyoses, que enregistra a l'instant amb l'smart phone. La seva xerrada de l'endemà inaugura un congrés mundial sobre smart cities, on representa la ciutat.
Tot just trepitja la vorera que ja li ve la primera frase, gràcies als 85 km d'enllumenat nadalenc que també il·luminen el seu carrer. La idea és relacionar progrés, la intel·ligència i la llum i oposar-ho a la foscor, que és la caverna, el retrocés, l'estancament. Això sí, es cuidarà prou de dir quan costa mantenir el dia durant la nit.
En tombar una cantonada, es creua amb un individu subsaharià que empeny un carro ple de ferralla i andròmines i, així, li sorgeix una altra ocurrència: les smart cities no han d'amagar la pobresa. Per avançar, és indispensable la humilitat i admetre els defectes. També anota alguna cosa sobre mobilitat i el transport respectuós amb el medi ambient.
Així, passeja durant una bona estona i, tot esperant que un semàfor canviï de llum, s'entreté observant un home que s'ha enginyat un dormitori dins del caixer de torn, amb matalàs, mantes i cartrons. El semàfor passa a verd i engega l'smart phone. Aquesta és la frase que tancarà la xerrada: la iniciativa privada serà indispensable en el futur de les smart cities i, per això, s'ha d'incentivar l'obra benèfica dels grans conglomerats industrials, financers i econòmics.
Feliç amb el resultat creatiu de la passejada, gira cua cap a casa, amb un cert regust amarg per no haver acabat de perfilar una idea sobre els ocells que empastifen la ciutat. A la nit, no se'n veuen.

Publicat originalment al Setmanari de Comunicació La Directa núm. 340. (Secció "Poca Broma")