31.3.14

La història de la Terra en 24 hores


Sovint, una imatge és més clarificadora que molta lletra. En una escala de 24 hores, els humans moderns només faria menys de 2 minuts que fan (fem) el ruc per la Terra. I la reproducció sexual no hauria arribat fins a les sis de la tarda.

Imatge del Instituto de Geociencias de Madrid (CSIC-UCM) mitjançant el seu compte de twitter @IGeociencias.
24.3.14

On han anat a parar tots els manifestos?

Estic amoïnat. Si no vaig errat, deu fer un parell de setmanes que no tenim constància de cap nou manifest d'intel·lectuals en el qual, sense faltes ni ortogràfiques ni gramaticals, enviïn a dida tot el procés independentista i titllin els qui el recolzen d'ases drogats. Tot molt RAE i publicat en un espai preeminent de les capçaleres estatals. Aquest silenci és inquietant i em fa témer que potser estan preparant l'arma definitiva per convertir a tots els adoctrinats de Catalunya. Potser estan pensant (i disculpeu-me la cruesa) d'escriure...un llibre! O si més no un recull, perquè amb la mà de manifestos que ens han vomitat n'hi ha per escriure una enciclopèdia. I si afegíssim els dedicats a Euskal Herria petarien internet. Tant se val, serà hora que espavilin perquè Sant Jordi és, com aquell qui diu, demà passat i ja se sap que per la Diada, encara que sigui una data molt assenyalada pels lobotomitzats catalanoparlants, la pela és la pela.

Primer de tot, han de pensar un bon títol que no inclogui la paraula rata ni ruc ni nazi, perquè això espanta els moderats. L'edició hauria de ser de tapa dura, per poder resistir l'abrasió de l'aigua marina dalt del iot i, a més, fer-se servir com a arma blanca si les coses van mal dades. La portada, una senyera estripada amb una estrella ninja blava de cinc puntes al mig, de la qual sorgeix un petit regueró de sang.

Ves que al final no ens sorprenguin amb un nou comunicat sobre l'assumpte català (o basc). Suposo que ja deuen tenir les plantilles fetes, com els serveis d'atenció al client de les grans empreses, i no és plan d'innovar. Això sí, tot aquest temps que perdin els intel·lectuals redactant manifests serà temps que no estaran dedicant a produir llibres, pel·lícules o discos destinats a l'oblit. I això sempre és positiu.

Publicat originalment al Setmanari de Comunicació La Directa #351. (Secció "Poca Broma")
12.3.14

Els coloms d'en Francesc

L’actualitat política ha estat farcida d’esdeveniments ben insignificants, com la renúncia de polítics europeus senils, les picabaralles de partits decadents i les polèmiques de l’estil Pimpinela, i s’ha obviat un fet de magnitud notable. En un acte dels que fan xalar la cúria romana, el papa Francesc, juntament amb un parell de vailets, van deixar anar un parell de coloms més blancs que la farina davant el públic habitual fanàtic de les Monster High. Els coloms havien de dur un missatge de concòrdia a Ucraïna, una crida a “l’esperit de la pau” i al “diàleg constructiu” entre el poble revoltat i els governants per trobar una solució pacífica al conflicte que assola l’antiga república soviètica. El missatge no va arribar gaire lluny; en concret, el temps que van tardar unes gavines i un còrvid indeterminat a localitzar un plat tan suculent i innocent prest per ser caçat i esbudellat. El banquet va ser tota una exhibició de lluita darwiniana. Però cap mitjà de comunicació no s’ha fet ressò de la notícia, més enllà de la breu anècdota, i ni tan sols els tertulians, amb les seves obsessions freudianes, han tret suc a la facècia.

Però, és que no veiem que aquesta tragèdia aviària és una metàfora evident del que succeeix a Ucraïna i del que els espera, tant si s’enfonsa el govern com si es manté? Posem per cas que la gavina, una família d’aus un pèl degenerada, representa els valors occidentals i democràtics que se suposa que defensa la Unió Europea. Posem per cas que el còrvid indeterminat fa el paper de la fosca Rússia, agressiva i malvada. Com acaba el conte? El colom esventrat, desmembrat, decapitat. És clar que, si això és el que ha de passar en un futur no gaire llunyà, els creadors d’opinió trigaran poc a afirmar que el colom no és res més que una “rata amb ales”. I vet aquí un gos, vet aquí un gat...

Publicat originalment al Setmanari de Comunicació La Directa #348. (Secció "Poca Broma")
8.3.14

Barcelona contaminada: xerrada al voltant de la contaminació atmosfèrica


La CUP de Barcelona debat sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica a la ciutat i les possibles alternatives

Què en sabem de la contaminació atmosfèrica a Barcelona i l'Àrea Metropolitana? Quin és el seu origen i com afecta la nostra salut? Què s'està fent des de les administracions públiques? Quines alternatives hi ha per millorar la qualitat de l'aire des del municipi? Aquestes i altres qüestions seran respostes en la xerrada i posterior debat organitzat per la CUP sota el títol "Barcelona Contaminada", amb la participació de:

Xavier Querol, investigador de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC)
Jordi Sunyer, metge i codirector del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)
Núria Vidal de Llobatera, membre d'Ecologistes en Acció
Ricard Riol, president de Promoció del Transport Públic
Guillermo Rojo, membre de Recreant Cruïlles

Dimarts 11 de Març, 19h
Centre Cívic Golferichs 
Gran Via 491. L1 Metro i Rocafort

Esdeveniment Facebook.
3.3.14

La Poca Broma fa el salt a la premsa sèria i monàrquica


(clickeu a la imatge per fer més gran)

Col·laboració a tres mans apareguda al setmanari La Directa #345, a la secció "Poca Broma".