12.3.14

Els coloms d'en Francesc

L’actualitat política ha estat farcida d’esdeveniments ben insignificants, com la renúncia de polítics europeus senils, les picabaralles de partits decadents i les polèmiques de l’estil Pimpinela, i s’ha obviat un fet de magnitud notable. En un acte dels que fan xalar la cúria romana, el papa Francesc, juntament amb un parell de vailets, van deixar anar un parell de coloms més blancs que la farina davant el públic habitual fanàtic de les Monster High. Els coloms havien de dur un missatge de concòrdia a Ucraïna, una crida a “l’esperit de la pau” i al “diàleg constructiu” entre el poble revoltat i els governants per trobar una solució pacífica al conflicte que assola l’antiga república soviètica. El missatge no va arribar gaire lluny; en concret, el temps que van tardar unes gavines i un còrvid indeterminat a localitzar un plat tan suculent i innocent prest per ser caçat i esbudellat. El banquet va ser tota una exhibició de lluita darwiniana. Però cap mitjà de comunicació no s’ha fet ressò de la notícia, més enllà de la breu anècdota, i ni tan sols els tertulians, amb les seves obsessions freudianes, han tret suc a la facècia.

Però, és que no veiem que aquesta tragèdia aviària és una metàfora evident del que succeeix a Ucraïna i del que els espera, tant si s’enfonsa el govern com si es manté? Posem per cas que la gavina, una família d’aus un pèl degenerada, representa els valors occidentals i democràtics que se suposa que defensa la Unió Europea. Posem per cas que el còrvid indeterminat fa el paper de la fosca Rússia, agressiva i malvada. Com acaba el conte? El colom esventrat, desmembrat, decapitat. És clar que, si això és el que ha de passar en un futur no gaire llunyà, els creadors d’opinió trigaran poc a afirmar que el colom no és res més que una “rata amb ales”. I vet aquí un gos, vet aquí un gat...

Publicat originalment al Setmanari de Comunicació La Directa #348. (Secció "Poca Broma")