24.3.14

On han anat a parar tots els manifestos?

Estic amoïnat. Si no vaig errat, deu fer un parell de setmanes que no tenim constància de cap nou manifest d'intel·lectuals en el qual, sense faltes ni ortogràfiques ni gramaticals, enviïn a dida tot el procés independentista i titllin els qui el recolzen d'ases drogats. Tot molt RAE i publicat en un espai preeminent de les capçaleres estatals. Aquest silenci és inquietant i em fa témer que potser estan preparant l'arma definitiva per convertir a tots els adoctrinats de Catalunya. Potser estan pensant (i disculpeu-me la cruesa) d'escriure...un llibre! O si més no un recull, perquè amb la mà de manifestos que ens han vomitat n'hi ha per escriure una enciclopèdia. I si afegíssim els dedicats a Euskal Herria petarien internet. Tant se val, serà hora que espavilin perquè Sant Jordi és, com aquell qui diu, demà passat i ja se sap que per la Diada, encara que sigui una data molt assenyalada pels lobotomitzats catalanoparlants, la pela és la pela.

Primer de tot, han de pensar un bon títol que no inclogui la paraula rata ni ruc ni nazi, perquè això espanta els moderats. L'edició hauria de ser de tapa dura, per poder resistir l'abrasió de l'aigua marina dalt del iot i, a més, fer-se servir com a arma blanca si les coses van mal dades. La portada, una senyera estripada amb una estrella ninja blava de cinc puntes al mig, de la qual sorgeix un petit regueró de sang.

Ves que al final no ens sorprenguin amb un nou comunicat sobre l'assumpte català (o basc). Suposo que ja deuen tenir les plantilles fetes, com els serveis d'atenció al client de les grans empreses, i no és plan d'innovar. Això sí, tot aquest temps que perdin els intel·lectuals redactant manifests serà temps que no estaran dedicant a produir llibres, pel·lícules o discos destinats a l'oblit. I això sempre és positiu.

Publicat originalment al Setmanari de Comunicació La Directa #351. (Secció "Poca Broma")