19.8.14

Sobre la fotografia



Som aquí, si no m'erro, en el cor d'allò que de bon grat anomenaria l'heroica paradoxa de la fotografia. Perquè té una naturalesa tan variada i misteriosa que obliga els extrems més obstinats a tocar-se. Representa una partida de defunció, però al mateix temps una promesa de resurrecció; és un document impassible, però alhora una font de llàgrimes existencials. Encara més: obeeix al temps i el fulmina; sanciona una pèrdua i hi reemplaça un simulacre immortal...

Gesualdo Bufalino "La llum i el dol" (Ed. Adesiara, 2013)

Avui és el dia internacional de la fotografia, que cel·lebra l'anunci de l'invent de Louis Daguerre l'any 1839. En aquest llibre que cito hi podreu trobar diverses referències a la relació ben especial que tingueren els grans propietaris sicilians amb la fotografia, en la que van ser pioners. I, sobretot, al descobriment, desenes de dècades més tard, de col·leccions de plaques fotogràfiques que van fer ben bé ressuscitar tota una època.